Espai literari_ Les bruixes de Roald Dahl

 

Benvolguts i benvolgudes,

Avui us porto un llibre d’un gran autor en Roald Dahl. Heu vist mai una bruixa? Doncs el nostre protagonista ha estat molt a prop d’elles. L’autor ens descriu com són i on les podem trobar, si us agraden les bruixes no us perdeu aquest relat!

 

A més teniu disponible un còmic basat en la historia original d’en Roald Dahl realitzat per Penelope Bagieu.

Us explico una mica més ...

És una novel·la curta per a infants escrita per l'autor de Matilda o Charlie i la Fàbrica de Xocolata, Roald Dahl. Obra il·lustrada com és habitual amb aquest autor, per Quentin Blake. Ha estat portada al cinema dues vegades (l'última 2020) i compta a més amb una dramatització de la BBC i fins i tot una òpera.

És important contextualitzar el llibre en l’epoca que va ser escrit. Al llarg de la novel·la l’autor usa de manera bàsica la dicotomia bonic/bo i lleig/dolent i que, de fet, l'ensenyament del llibre és no fiar-se de les aparences. Així doncs també tots dos exemples són coses associades de manera clàssica a la imatge «femenina» i per tant es defineixen com a bonics en el sentit de desitjables per la societat. Però no perdem de vista que el llibre es va publicar en 1983, passada ja la segona ona feminista.

Per a començar està la separació que fa Roald Dahl entre el món dels adults i el dels nens. Créixer és sinònim de no entendre i crea una barrera amb la realitat de nens i ancians al més pur estil Alicia o Peter Pan. A més l'autor (i això és una constant en la seva obra) entén que els nens no són ximples i els dona el toc just de tensió i misteri. Ajuda que el protagonista no té nom propi i ho converteix en una sort d'universal infantil.

L’àvia és un personatge imprescindible i important al llarg del relat. És una senyora imponent, que no deixa que ningú passi per damunt seu. Alhora és afectuosa i protectora, no escatima en afecte físic i psicològic i, la qual cosa se'm fa especialment interessant, és que encara que és capaç d'actuar en l'àmbit de la maduresa, no actua com si existís una barrera entre la seva realitat i la del seu net.

Encara que és una font poc fiable en algunes coses ho és absolutament en unes altres. I això és part de la fusió que realitza l'autor entre nens i les persones grans. No perquè en la mitjana edat la gent no menteixi, si no per l'alt contingut irracional dels seus arguments i aquesta sensació perpètua que els nens veuen coses que nosaltres no. L'àvia, en resum, és la cinquena essència de les aparences enganyoses que poblen tota la història. Més encara que les tan difícils de diferenciar bruixes.

La pèrdua i la mort són un altre punt que es apareix en el relat de Dahl. La recepció d’aquests esdeveniments no es produeix des d’un vessant trist sinó des del punt de vista de l’acceptació i el camí recorregut.

Així doncs, es tracta de una novel·la molt completa i amb molts punts ha treballar a l’aula, reflexionar sobre alguns aspectes que l’autor descriu, sempre sense oblidar la contextualització del llibre.

Desitjo que us agradi i bona lectura